Cobertura de l’assegurança de responsabilitat civil obligatòria en casos especials. Nova sentència del Tribunal de Justicia de la Unió Europea que afecta la normativa interna espanyola en matèria d’assegurança obligatòria, principalment en la cobertura de vehícles a motor industrials o agrícoles.

La sentència de 4 de setembre de 2014 del Tribunal de Justicia de la Unió Europea, en l’assumpte C-162/13, ha resolt sobre una qüestió controvertida, com és la interpretació del concepte fet de la circulació, a l’hora de determinar si un sinistre està cobert per l’assegurança de responsabilitat civil obligatòria. En aquest sentit, discuteix la problemàtica que existeix en la dispar interpretació legislativa dels països europeus

Sentència del TJUE

Per delimitar la problemàtica cal que posem en context el procediment judicial esmentat: En una granja d’Eslovènia es va produir un accident causat per un tractor amb remolc. Mentre el tractor maniobrava marxa enrere per situar el remolc a l’era de la granja va col·lisionar amb una escala on hi havia una persona, que va caure i es va lesionar. Aquesta persona va demandar a l’asseguradora del tractor. Tant en primera com en segona instància van desestimar la demanda del lesionat per entendre que l’assegurança no cobria els danys causats pel tractor utilitzat com a maquinaria de treball o mitjà de remolc.

Aquesta interpretació es dóna pel fet d’entendre que el tractor no es trobava en circulació; la pòlissa d’assegurança cobria el perjudici causat per la utilització d’un tractor com a mitjà de transport, però no el causat per la utilització d’un tractor com a maquinaria de treball o com a mitjà de remolc. En definitiva, no considerava el sinistre com a fet de la circulació, quedant exclòs de la cobertura de l’assegurança.

Atès que l’obligació d’assegurar la responsabilitat civil derivada de la circulació de vehícles té el seu origen en diferents directives de la Unió Europea, l’òrgan superior jeràrquic al que es va recòrrer la decisió va plantejar una cuestió prejudicial davant el Tribunal de Justicia de la Unió Europea, per tal que manifestés si l’accident en qüestió s’havia d’interpretar com a fet de la circulació.

Doncs bé, la sentència del TJUE resol dient que en el concepte “circulació de vehicles” que figura a la Directiva Europa ha d’interpretar-se que s’inclou la utilització d’un vehicle que es conforme amb la seva funció habitual i, per tant, la maniobra del tractor eslovè havia d’estar compresa en aquest concepte i cobert per la pòlissa d’assegurança.

Origen de la controvèrsia

Aquesta sentència analitza la legislació europea sobre l’assegurança de responsabilitat civil en la circulació de vehicles, que prové històricament des de la primera Directiva 72/166/CEE de 24 d’abril de 1972 fins a la Directiva 2009/103/CE de 16 de setembre de 2009.

La sentència europea reflecteix les diferències interpretatives en els diferents estats de la Unió Europea sobre el concepte “fet de la circulació”, que en alguns estats té un sentit molt ampli i en d’altres, més restrictiu. Aquestes diferències es deuen principalment a dos factors: a) l’imprecisió a l’hora de definir-ne el concepte en les diferents Directives que han abordat la qüestió, i b) les divergències lingüístiques en les diferents versions d’una mateixa directiva.

En aquest sentit,l’article 3 de la Directiva 2009/103/CE de 16 de setembre de 2009 en la seva versió en espanyol diu que “Cada Estado miembro adoptará todas las medidas apropiadas, sin perjuicio de la aplicación del artículo 5, para que la responsabilidad civil relativa a la circulación de vehículos que tengan su estacionamiento habitual en su territorio, sea cubierta mediante un seguro.”

En els mateixos termes està redactada la versió en francès, que diu “Chaque État membre prend toutes les mesures appropriées, sous réserve de l’application de l’article 5, pour que la responsabilité civile relative à la circulation des véhicules ayant leur stationnement habituel sur son territoire soit couverte par une assurance.” Aquesta és una transcripció que també s’aplica al grec, italià, holandès, polac i portuguès.

La versió en anglès, per altra banda, utilitza una expressió més genèrica com és el d’ús. “Each Member State shall, subject to Article 5, take all appropriate measures to ensure that civil liability in respect of the use of vehicles normally based in its territory is covered by insurance.” En els mateixos termes són les versions búlgara, txeca, estonia, letona, maltesa, eslovaca, eslovena i finlandesa.

Finalment, les versions danesa, alemanya, lituana, hongaresa, romana i sueca fan referència, de forma més general, a l’obligació de contractar una assegurança de responsabilitat civil per a vehicles, pel que sembla imposar l’obligació de garantir la responsabilitat civil resultant de la utilització o del funcionament d’un vehicle, amb independència de si aquesta utilització o funcionament es produeix o no en l’àmbit de la circulació vial.

La decisió judicial acull aquesta última interpretació del redactat normatiu, establint que el concepte “circulació de vehicles” inclou la utilització d’un vehicle que sigui conforme amb la seva funció habitual. El Tribunal arriba a aquesta conclusió interpretant el sentit de les diferents directives aprovades des del 1972. Considera que aquestes han perseguit i reforçat l’objectiu de protecció als perjudicats per un accident i que tenen l’objectiu de garantir a les víctimes un tracte comparable, sigui quin sigui l’estat membre on ha tingut lloc l’accident.

Normativa interna espanyola

Com ja hem dit, aquesta resolució pot tenir importants efectes a l’ordenament jurídic intern espanyol. La versió espanyola de la Directiva 2009/103/CE de 16 de setembre de 2009 fa referència al concepte restrictiu de circulació, i en aquest mateix sentit es desenvolupa la normativa interna.

El Reial Decret 1507/2008 de 12 de setembre, en el mateix sentit que l’anterior Reial Decret 7/2001, en el seu article 2 descriu com a fet de la circulació i, per tant, cobert per l’assegurança obligatòria de responsabilitat civil:

“1. A los efectos de la responsabilidad civil en la circulación de vehículos a motor y de la cobertura del seguro obligatorio regulado en este Reglamento, se entienden por hechos de la circulación los derivados del riesgo creado por la conducción de los vehículos a motor a que se refiere el artículo anterior, tanto por garajes y aparcamientos, como por vías o terrenos públicos y privados aptos para la circulación, urbanos o interurbanos, así como por vías o terrenos que sin tener tal aptitud sean de uso común.”

L’apartat 2 del mateix artícle descriu els casos exclosos del concepte:

“2. No se entenderán hechos de la circulación:

1. Los derivados de la celebración de pruebas deportivas con vehículos a motor en circuitos especialmente destinados al efecto o habilitados para dichas pruebas, sin perjuicio de la obligación de suscripción del seguro especial previsto en la disposición adicional segunda.

2. Los derivados de la realización de tareas industriales o agrícolas por vehículos a motor especialmente destinados para ello, sin perjuicio de la aplicación del apartado 1 en caso de desplazamiento de esos vehículos por las vías o terrenos mencionados en dicho apartado cuando no estuvieran realizando las tareas industriales o agrícolas que les fueran propias.

3. En el ámbito de los procesos logísticos de distribución de vehículos se consideran tareas industriales las de carga, descarga, almacenaje y demás operaciones necesarias de manipulación de los vehículos que tengan la consideración de mercancía, salvo el transporte que se efectúe por las vías a que se refiere el apartado 1.

4. Los desplazamientos de vehículos a motor por vías o terrenos en los que no sea de aplicación la legislación señalada en el artículo 1, tales como los recintos de puertos o aeropuertos.”

Malgrat la dificultat que suposa distingir entre la varietat casuística que preveu la llei, les seves excepcions i les excepcions de les excepcions, de la lectura queda clarament delimitat que s’exclouen de la cobertura legal aquells casos en que es circuli per espais que no són d’ús comú, en vehicles en la seva funció agrícola o industrial, en l’utilització d’un vehicle que no sigui per la circulació del mateix, etc.

En aquest sentit, és aclaridora la Sentència 159/2013 de 22 d’abril de l’Audiència Provicial de Girona que fa un repàs jurisprudencial sobre aquesta qüestió. En aquest cas, la caixa d’un camió, que realitzava maniobres a la zona d’obres de la carretera N-II, va impactar contra un pont en construcció. L’Audiència Provincial confirma la resolució de primera instància, i considera que el sinistre no està cobert per l’assegurança obligatòria ja que no es causa d’un fet de la circulació perquè 1) el camió es trobava en un espai restringit i fora d’ús comú i 2) estava realitzant feines industrials de descàrrega de terres.

Aquesta sentència és interessant per dos motius: En primer lloc, per la seva similitud amb el cas del remolc a la granja d’Eslovènia però amb resultat contrari. Per tant, en base a la sentència del TJUE de 4 de setembre el cas de l’accident del camió de la N-II sí que hauria de considerar-se fet de la circulació cobert per l’assegurança. En segon lloc, perquè conté un recull significatiu de la variada jurisprudència dels tribunals espanyols sobre el cas analitzat, on es mostren els diferents matisos interpretatius sobre què és fet de la circulació en funció del lloc, moment i activitat exacte que realitzi el vehicle en qüestió.

Conclusions

Finalment, doncs, podem dir que la legislació i jurisprudència espanyola malgrat ser flexible a l’hora d’incloure supòsits de la cobertura d’assegurança no coincideix amb la interpretació que ha fet recentment el TJUE que pren un criteri molt més ampli. Aquesta situació ens porta a plantejar-nos la conseqüència d’aquesta divergència. La sentència del TJUE passa a formar part de la jurisprudència comunitària i per tant a integrar-se a l’ordenament jurídic europeu, de manera que caldrà estar atents al possible canvi interpretatiu dels tribunals interns i a la resposta que en pugui donar el legislador espanyol.